II Seminari de sensibilització sobre la conducta suïcida i la seva prevenció.
Prevenció del Suïcidi a la Comunitat Universitària
El suïcidi representa un greu problema de salut pública que genera un gran impacte en l'entorn personal, familiar i social, i que comporta una important pèrdua evitable de vides.
Provoca impacte físic, psicològic, emocional i social a les persones i famílies afectades, així com també a la comunitat en el seu conjunt.
Es tracta d'una conducta humana complexa associada sovint a la presència de diversos factors de risc que poden rebre intervencions efectives que disminueixin aquest risc.

by Oberta Ment

Dades sobre el Suïcidi a Catalunya
614
L'any 2022 es van produir a Catalunya 614 morts per suïcidi, el que representa un 6,6% més que l'any 2021.
28%
En dones, en canvi, hi va haver 174 morts per suïcidi, el que representa un increment del 28% respecte l'any anterior.
72%
El 72% d'aquestes morts van ser homes.
Episodis de conducta suïcida
Segons el registre del Codi Risc Suïcidi, l'any 2022 se'n van registrar 7.533 episodis de conducta suïcida, que representa un augment d'un 15,4% respecte l’any anterior.
Es detecten dues franges d’edat, amb volums similars, en què se’n produeixen més comparativament:
Destaca una primera franja dels 12 als 25 anys, que en el cas dels homes s’allarga fins als 30.
I una segona franja que va dels 40 als 53 anys en homes i dels 43 als 55 anys en dones.
Cal mencionar que en un 25% dels casos totals, el primer episodi de conducta suïcida també se situa al voltant d'aquesta franja: 25 anys o menys pel cas dels homes i 18 o menys per les dones.
Definicions Bàsiques
Ideació, Intent i Mort per Suïcidi
Ideació Suïcida o Idees de Suïcidi
Pensar sobre, considerar o planificar el suïcidi amb persistència. Dins aquest terme, podem distingir varis nivells:
  • Ideació passiva: valoració o desig d'estar mort ("tant de bo em passés alguna cosa", "preferia estar mort").
  • Ideació activa: plantejament intern de prendre accions contra la pròpia vida ("em mataré", "posaré fi a tot").
  • Ideació activa amb planificació: inclou un pla de suïcidi (haver decidit com i/o on es durà a terme) i també pot incloure comportaments preparatoris de suïcidi (preparació activa d'un acte suïcida; per exemple: acumular medicació, redactar una carta de comiat, etc., però sense haver-lo inicia).
Intent de Suïcidi o Temptativa Autolítica
Comportament potencialment lesiu, auto-infligit i amb intenció de morir, que pot provocar o no lesions, però que no resulta en la mort de la persona.
Mort per Suïcidi
Mort causada per un comportament lesiu auto-infligit amb intenció de morir.
Factors de Risc i Senyals d'Alerta

Alguns dels factors de risc millor establerts per l'evidència són:
  • intent de suïcidi previ;
  • depressió i altres trastorns mentals;
  • sentiments de desesperança;
  • història de maltractament o abús sexual;
  • malaltia física greu i/o crònica;
  • accés a mitjans letals o
  • presència d'esdeveniments vitals negatius.

Alguns exemples d'esdeveniments o circumstàncies que poden actuar com a precipitants són:
  • suïcidi, mort o malaltia greu d'un ésser estimat;
  • ruptura amorosa o d'amistat; conflicte a l'entorn proper;
  • experimentar un esdeveniment vital traumàtic o
  • abús d'alcohol o altres substàncies.

Alguns dels senyals d'alerta més importants són:
  • expressar el desig de suïcidar-se;
  • buscar informació sobre el suïcidi, sobre mètodes per fer-ho o realitza preparatius;
  • parlar sobre la mort o expressar el desig de morir;
  • acomiadar-se de la gent, regarla objectes importants o solucionar assumptes personals (ex. testament, assegurança de vida) sense explicació lògica o
  • expressar sentiments de desesperança o de buidor.
Factors de Protecció
Factors de Protecció
Alguns exemples són:
  • tenir accés i utilitzar recursos d'atenció a la salut mental;
  • haver tingut relacions positives durant la infantesa i l'adolescència;
  • tenir bona relació i suport per part de la família i/o la comunitat (incloent l'entorn escolar i/o laboral) o tenir habilitats socials i de gestió de les emocions, entre d'altres.
Qui em pot ajudar?
Qualsevol persona que forma part de la comunitat universitària (alumnat, personal docent i investigador - PDI, personal d'administració i serveis - PAS, altres professionals) pot detectar un senyal d'alerta que podria indicar que una persona es troba en risc de suïcidi.
Cap senyal d'alerta ni acumulació de factors de risc o factors precipitants ens ajudarà tant per detectar un possible risc com parlar-ho de forma oberta amb la persona.
Recomanacions als Centres Universitaris
1
Política Institucional de Prevenció
Dissenyar i fomentar una política institucional de prevenció, que ajudarà a proveir d'una resposta coordinada i efectiva en cas de conducta suïcida en el seu alumnat o en el personal PAS/PDI (o d'altres); · incloure en les guies de l’estudiant i web institucional tots els serveis, programes o activitats adreçades a la cura i millora del benestar emocional; fomentar que l’alumnat informi d’un telèfon de contacte d’emergència en el moment de matricular-se a l'inici de cada curs.
2
Formació i Recursos
Realitzar formació a agents clau de la comunitat universitària (alumnat i PAS/PDI) en prevenció i primers auxilis davant conducta suïcida. Designar una persona, o idealment diverses persones, com a referents de salut mental a cada facultat, escola, grau, centre o unitat funcional, segons la pròpia estructura universitària.
3
Protocol Intern
Dissenyar i difondre un protocol intern de prevenció i actuació davant conducta suïcida. Aquest protocol hauria d'establir circuits interns, clars i consensuats, sobre com actuar i qui ho ha de fer en cas de conducta suïcida.
4
Activitats de sensibilització
Fomentar el diàleg i trencar el tabú envers la salut mental, mitjançant programes, xerrades o assignatures sobre aquest tema.
Mites i Falses Creences sobre el Suïcidi
Parlar sobre el suïcidi pot incitar a una persona a fer-ho.
FALS: la millor forma de prevenir el suïcidi és parlant-ne obertament. Poder parlar sobre el suïcidi permet reduir el patiment, l'angoixa i l'aïllament, alhora que permet demanar i oferir ajuda.
Una persona que es vol suïcidar es voldrà suïcidar sempre.
FALS: la crisi suïcida és temporal i, per tant, es pot superar. Les persones que es volen suïcidar tenen risc de suïcidi durant un determinat període de temps, malgrat que l'impuls es pot repetir.
Qui es vol suïcidar no ho diu, ni dona cap senyal.
FALS: la majoria de persones que es suïciden havien expressat d’una manera o altra la seva intenció, i només en una petita proporció de casos no hi havia hagut cap senyal previ. Per això és important prendre’s seriosament qualsevol expressió en aquest sentit, ja sigui verbal o no verbal, ja que és un dels elements més importants per detectar risc.
Mites i Falses Creences sobre el Suïcidi
Només les persones amb trastorn mental se suïciden.
FALS: patir un trastorn mental és un important factor de risc de la conducta suïcida, especialment la depressió però també altres trastorns que provoquen símptomes depressius o un patiment considerable.
Tanmateix, no totes les persones que presenten conductes suïcides tenen un trastorn mental, ni totes les persones amb trastorn mental presenten conductes suïcides.
No es parla del suïcidi perquè hi ha pocs casos.
FALS: cada any se suïciden unes 700.000 persones a tot el món; a
Catalunya més de 500. A més, per cada mort s’estima que hi ha hagut entre 10 i 30 intents, xifra que augmenta fins a entre 100 i 200 intents per cada suïcidi en l’adolescència. Per tant no hi ha pocs casos, ans al contrari. No se’n parla perquè és encara un tema tabú.
La mort per suïcidi no es pot prevenir.
FALS: el procés fins arribar al suïcidi acostuma a ser gradual i evoluciona al llarg d'un temps, pel que existeix l’oportunitat d’intervenir. La majoria dels suïcidis són previsibles i es poden prevenir si coneixem els factors de risc i precipitants, així com els senyals d’alarma i acompanyem a les persones en risc en l’accés a una ajuda efectiva.
Mites i Falses Creences sobre el Suïcidi
La persona que pensa en el suïcidi vol morir.
FALS: la persona que pensa en el suïcidi el que vol és deixar de patir. Considera la seva situació insuportable i sense esperança de canvi, pel que la mort li sembla l’única solució per acabar amb el sofriment. Si té l’oportunitat de rebre l’ajuda adequada aquesta visió esbiaixada canvia.
La millora després d’una crisi suïcida significa que el perill ha passat.
FALS: el període posterior a un intent de suïcidi és d’alt risc, ja que moltes persones que fan un intent de suïcidi ho tornen a intentar en els mesos posteriors. De fet, el principal factor de risc per morir per suïcidi és haver fet intents previs. Si es detecta una millora s’ha de valorar sempre si les idees suïcides persisteixen, i fer seguiment i prestar suport més enllà de la crisi suïcida.
Cal ser professional de la salut mental per ajudar una persona que es vol suïcidar.
FALS: els professionals tenen expertesa en la detecció i abordatge de la conducta suïcida, però qualsevol persona, especialment l’entorn proper, com la família i les amistats, poden detectar signes de risc i realitzar accions per prevenir i ajudar a recuperar el contacte i el sentiment de pertinença.
Com Parlar-ne

1

Escoltar i Preguntar
Escoltar sense interrompre, amb interès, empatia i sense jutjar. Preguntar de forma oberta per valorar el risc ("penses en el suïcidi?", "des de quan?", "has pensat com ho faràs?", "algú més ho sap?"). Fer preguntes obertes i deixar que s'expressi, evitant preguntes de resposta "sí o no".

2

Validar i Ser Amable
Validar els seus sentiments, donar importància al que ens explica i intentar entendre perquè es sent així. Ser amable i respectuós. Agrair a la persona la confiança i la valentia que té en expressar el que està sentint.

3

Buscar Ajuda Professional
En cas que la persona estigui en risc imminent, demanar-li que es concedeixi més temps per prendre una decisió sobre el suïcidi. Si hi ha signes de risc immediat, no deixar a la persona sola i prendre mesures perquè no tingui a l'abast mitjans perillosos (ex. medicació, cotxe, alcohol i altres drogues). Cuidar la confidencialitat però animar a la persona a compartir-ho i buscar ajuda, explicant-ho a persones de confiança o professionals.
Com Ajudar a Alguna Persona en Risc de Suïcidi

1

061 Una veu contra el suïcidi
Catalunya compta amb un servei especialitzat en l’atenció telefònica a persones amb conducta o ideació suïcida, i als seus familiars o persones properes.
Les trucades s’atenen les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any i el professional activa els recursos que necessita la persona: el codi risc suïcidi, la derivació a emergències de l’hospital o bé la derivació als serveis especialitzats dels centres de salut mental per a infants i joves (CSMIJ) o els centres de salut mental per a adults (CSMA).

2

Servei d'atenció psicològica
El servei d’Atenció Psicològica a l’Estudiant és un servei d'assessorament confidencial i gratuït destinat als alumnes de la URV que té com a objectiu afavorir l'adaptació a l'àmbit universitari, facilitar l'estabilitat emocional, millorar el rendiment acadèmic i assessorar sobre la conveniència d'iniciar algun tipus de tractament.

3

Xarxa de suport psicosocial
Disposar o no d’una xarxa de suport social pot suposar un impacte bastant profund en la qualitat de vida de les persones, afectant, a més, a nivells d’identitat personal, competència, autoestima o possibilitats d’adaptació de la persona a noves situacions.
Com tractar la confidencialitat
Les dades sanitàries tenen un nivell de confidencialitat molt elevat; són dades sensibles i, per tant, el seu maneig requereix molta cura i una especial atenció. Per tal de comunicar informació a familiars o terceres persones vinculades, és important obtenir el permís de la persona. La tasca primordial segurament serà que la persona que estem acompanyant es vinculi a nivell íntim amb el seu entorn.
És prioritari promoure que, de forma autònoma, activi la seva xarxa de suport psicosocial i pugui compartir informació amb els més propers.
Excepcions que ens permeten intervenir sense el consentiment de la pròpia persona:
  1. els que representen un perill per a la salut pública,
  1. en cas de perill imminent de lesions irreversibles o de mort per a la pròpia persona o de terceres persones, i
  1. quan la persona no està capacitada per prendre decisions.
Què puc fer si estic en risc?
  • Parla sobre el que sents amb persones de confiança.
  • Busca ajuda el més aviat possible.
  • Recorda que les crisis suïcides són temporals.
  • Evita consumir alcohol i altres.
  • Fes que el teu entorn sigui segur.
  • Posposa qualsevol decisió sobre el suïcidi.
  • Si segueixes un tractament psiquiàtric o psicològic, truca al teu terapeuta; si no estàs rebent cap suport professional consulta amb el/la teu/va metge de capçalera sobre el que t’està passant.
Made with Gamma